Col·loqui sobre erotisme a la Biblioteca de Cocentaina: 17 d'octubre de 2013

Aquest proper dijous, 17 d'octubre de 2013, a les 19:30 hores de la vesprada, tindra lloc al Saló d'Actes de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina un interessant Col·loqui sobre Erotisme: a propòsit del llibre Una mentida fabulosa, de Pepa Úbeda.

Al finalitzar el col·loqui tindrà lloc un tast de vins i gaudirem d'una exposició d'aquarel·les de Pepa Úbeda.

Esteu tots i totes invitats!!!
 -------------------

Us fiquem un tast fotogràfic del col·loqui i adjunte unes breus pinzellades sobre la part que hem va correspondre: L'erotisme i la literatura: més enllà de Les ombres de Grey, amb llibres sobre erotisme.

Literatura i erotisme, més enllà de Les ombres de Grey
(M. Dolores Insa Ribelles, Bibliotecària)

La literatura eròtica és un gènere literari en que els textos es relacionen, directa o indirectament, amb l’erotisme i el sexe. També es referim a ella com literatura pornogràfica, quan els textos reflecteixen escenes sexuals molt explícites.

Ja en Egipte es varen redactar tractats sobre el sexe, la majoria d’ells meres recopilacions de postures sexuals.

Els primers escrits de literatura eròtica es remunten a l’Antiga Grècia (400 a.C.), quan el dramaturg Aristófanes escriu l’obra de teatre Lisistrata. (Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau –Guerra del Peloponesi-, una estratègia que encén la batalla entre sexes. L'obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista.)

Al voltant de l’any 300 a.C. Sotades escriu uns poemes satírics i obscens a conseqüència dels quals el tanquen en la presó (relacions de Ptolomeu amb la seua germana Arsinoe).

En el segle II a.C. se li atribueix a Luciano l’escriptura del que es considera el primer llibre pornogràfic, Els diàlegs de les cortesanes. En esta obra s’utilitza per primera vegada el terme lesbianisme per definir l’homosexualitat femenina.

Á l’Antiga Roma també prolifera aquest gènere literari. Autors com Marcial, Juvenal, Plauto, Catulo, Horaci... Cal destacar L’art d’amar, d’Ovidi; El Satiricó, de Petroni i L’ase d’or, d’Apuleyo.

A Xina, per la mateixa època circularen diversos manuals didàctics sobre la pràctica sexual, seguint una fórmula literària que consisteix en un diàleg establert entre l’Emperador i els seus preceptors sexuals.

Al segle IV apareix a l’Índia el Kamasutra, el més famós i universal llibre de sexualitat, escrit per Mal-la Naga Vatsiaiana. En l’Orient Mitja musulmà s’escriu El jardí perfumat, de Cheik Nefzaooui, un manual a l’estil de Kamasutra ( a més de Les mil i una nit). Un segon manual s’escriu a l’Índia, Ananga Ranga, per tal d’evitar l’avorriment en el matrimoni i la separació d’home i dona.

L’Edat Mitjana és una època difícil per a l’erotisme i la sexualitat en general i la literatura es veu influenciada per aquest fet. Al segle XII sorgeix l’amor cortès –un amor servicial i desinteressat en que s’idealitzava a la dona amada-. Algunes obres d’aquest estil són Lancelot, de Chretien de Troyes, Tristan i Isolda, Roman de la Rose i Vita nuova; destacant Dante Alighieri i la Divina comèdia.

Conforme va entrant el Renaixement la literatura eròtica va cobrant importància. Ací volem fer un apartat especial al excel·lent llibre de Joanot Martorell, Tirant lo Blanch. Està considerat un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del Segle d'Or valencià. Escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres i està considerada la primera novel·la moderna d’Europa.

L’erotisme és un ingredient que està molt present en la novel·la de Martorell. De fet, l’ humor i la sensualitat estan lligats i són dos elements sense els quals el “Tirant” no seria el que és. Insinuats a la primera part, es converteixen en un tret essencial a partir de l’estada de Tirant a Sicília. I la seva presència és cabdal perquè la lectura sigui atractiva i divertida.

L’editorial Bromera té publicat un llibre, Amor i erotisme al Tirant. I és que, com hem dit abans, a més d’aventures cavalleresques, conspiracions, batalles i escenes bèl·liques, el lector troba en aquesta novel·la, com a eix central, la història d’amor entre el cavaller Tirant i la princesa Carmesina, que dóna lloc a la descripció d’una gran quantitat d’escenes eròtiques.

Mentrestant, en Itàlia s’havia escrit, entre altres, el Decameró -1353-, de Boccaio (escenes me monjos i monges seduint-se); a França, Antoine de la Sale publica Le petit Jehan de Saintré (1456) i a Anglaterra el Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer.

A la Península Ibèrica s’editen les Cántigas de escarnio y mal decir –en galaicoportuguès- i el famós Libro del buen amor, del Arcipestre de Hita. Ja en el Segle d’Or trobem La Celestina, de Fernando de Rojas y La lozana andaluza, de Francisco Delicado que descriu el món de la prostitució en l’Itàlia renaixentista. A més a més, molts escriptors de l’època dediquen alguns versos a l’erotisme i la sexualitat, com Quevedo i Góngora, malgrat el puritanisme que imperava en aquest moment.

En el segles XVI i XVII destaquen obres com Pantagruel de Rabelais, Don Juan (un home que mai troba satisfacció en les seues conquestes amoroses). És en el període de la Il·lustració quan es reafirma la pornografia literària, com a mig de crítica i sàtira social, adreçada sobretot contra la Església i el seu puritanisme repressor. De vegades, inclòs, es mescla l’erotisme i la filosofia, con en l’obra Teresa, filósofa, atribuïda al marqués d’Argens. La majoria d’aquestes obres solen estar editades sota pseudònim o com anònimes.

Al llarg i després de la Revolució francesa s’editen les obres del marqués de Sade (tancat en la presó, escriu Els 120 dies de Sodoma).

En el segle XIX, encapçalat per la corrent artística Romàntica, s’inclouen algunes obres que no són pròpiament eròtiques, però que tenen alguns passatges eròtics, com Madame Bovary –Flaubert-, Les flors del mal –Baudelaire-, Anna Karenina, Jane Eyre... que derivaran en un subgènere, el de la novel·la rosa o novel·la de passió.

La literatura eròtica més salvatge del segle XIX està representada per l’autor austríac Leopold von Sacher-Masoch, amb La Venus de les pells (1870). Inicia la corrent literària masoquista.

10 obres + 2 de la literatura eròtica

-David H. Lawrence. El amante de Lady Chatterley

-Georges Bataille. Historia del ojo

-Pauline Réage. Historia de O

-Vladimir Nabokov. Lolita (Gabriel García Marquez: Memoria de mis putas tristes)

-Emmanuelle Arsan. Emmanuelle

-Elizabeth MacNeill. Nueve semana y media

-Leopoldo Azancot. Los amores prohibidos

-Margarite Duras. El amante

-Almudena Grandes. Las edades de Lulú

-Antonio Gala. La pasión turca


-Marisa Abad (autora de Cocentaina). Crónica de los cinco sentidos

-Alan Bennet (un dels últims llibre eròtics adquirits per la biblioteca). Dos historias nada decentes

Menció especial en aquesta nit el llibre que hui presentem, de Pepa Úbeda, Una mentida fabulosa, publicat per L'Exiam Edicions i del que la pròpia Pepa ens xerrarà.

A més, podeu llegir a la Biblioteca de Cocentaina més llibres de literatura eròtica, per exemple:
Henry Miller: Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorni
Jean Genet
Mario Vargas Llosa: Travesuras de una niña mala
Ballard: Crash
Melisa Panarello: Cien cepilladas antes de dormir
Valerie Tasso: Diario de una ninfómana
James: Cincuenta sombras de Grey
José Luis Sampedro: El amante lesbiano
Laura Esquivel: Como agua para chocolate
Etc.