dimarts, 29 d’octubre de 2013

"El color de les quimeres. Tots Sants", llibre de Joan Borja: presentació a la Biblioteca el 29 d'octubre


Amb motiu de la proximitat de la nostra Fira de Tots Sants, volem informar-vos de la presentació del llibre de Joan Borja, El color de les quimeres. Tots Sants, que forma part de la col·lecció "Llegir en valencià: les nostres festes" -recordeu que es va distribuir el passat juliol en companyia del diari Levante-. El llibre té per escenari la nostra Fira i els personatges són socarrats.

Aquesta presentació tindrà lloc a la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina -saló d'actes- el proper dimarts, 29 d'octubre de 2013, a les 20:15 hores

Esteu tots i totes invitats. Hi haurà una interessant i lectora sorpresa per als assistents.

--------

Una vegada més ha estat tot un plaer escoltar a Joan Borja a la nostra Biblioteca, més encara quan es presenta un llibre basat en la nostra Fira de Tots Sants i amb personatges molt nostres (hem descobert, gràcies a la xerrada de Joan, que algún d'ells forma part d'un imaginari col·lectiu molt antic). Joan ens ha relatat tot el procés de creació literària des de vessants diferents. La seua manera de ser i xerrar, la facilitat de paraula i gran bagatge històric i cultural de Joan en ha fet passar una inobilabe estona i motivar a la lectura del llibre El color de les quimeres, que aprofitem per a recomanar-vos (està a la nostra biblioteca i se'l podeu emportar en préstec).

Agraïm a tots i totes la vostra assistència. La regidoria de Cultura de Cocentaina va regalar el llibre a tots els assistents a l'acte. 

Us fiquem un tastet fotogràfic d'aquesta presentació:




















dilluns, 28 d’octubre de 2013

Guardó per a la Biblioteca Municipal de Cocentaina: "Lectura i Educació"

María Dolores Insa Ribelles i Ángel Gabilondo en l'acte d'entrega dels guardons

El passat divendres, 25 d'octubre de 2013, va tenir lloc al Palau d'Exposicions de València l'entrega dels primers guardons dels Premios Educación, 2013, que ha organitzat el PSOE-PSPV. La Biblioteca de Cocentaina va rebre el guardó de Lectura y Educación, el que ens complou molt, sobretot pel recolzament públic d'una llarga tasca de foment lector des de fa més de 30 anys.

Palau d'Exposicions de València, nit d'entrega dels guardons




Sala on estavem tots els guardonats






Assistents a l'entrega dels guardons esperant el començament de l'acte

Aquesta és la relació de guardonats dels Premios Educación, 2013

CONCEPTES
PREMIATS
LECTURA I EDUCACIÓ
BIBLIOTECA MUNICIPAL COCENTAINA
NOVES TECNOLOGIES I EDUCACIÓ
ASSOCIACIÓ NOVADORS
PERIODISME I EDUCACIÓ
MAITE DUCAJÚ
TRAJECTÒRIA PERSONAL I PROFESSIONAL DEDICADA A L’EDUCACIÓ
VICENT PASQUAL
COL·LECTIU CIUTADÀ PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA
ÚS I ENSENYAMENT EN VALENCIA
FEDERACIÓ ESCOLA VALENCIANA
COEDUCACIÓ
IES VICENTE GANDÍA (CASTELLÓ DE LA RIBERA)
MUNICIPIS I EDUCACIÓ
AJUNTAMENT D’ALMENARA
 

Arreplegada del premi: Associació Novadors

Arreplegada del premi: Rafael Briet, Alcalde de Cocentaina

Arreplegada del premi: IES Vicente Gandía, de Castelló de la Ribera

Arreplegada del premi: Plataforma en defensa de l'Educació Pública

Arreplegada del premi: Ajuntament d'Almenara

Arreplegada del premi: Federació d'Escola Valenciana

Arreplegada del premi: Vicent Pasqual

Arreplegada del premi: Maite Ducajú




I aquests són els motius pels que ens han donat el guardó, Lectura i Educació:

Les biblioteques són bàsiques per a la formació educativa i personal del ciutadans, són els epicentres i motors de la cultura d’un municipi i la seua responsabilitat social dins del foment de la lectura, de la difusió de la nostra cultura i llengua, de la democratització de la informació, és fonamental.

La Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina, fa ja més de 30 anys, porta endavant una sèrie de campanyes d’animació i formació lectora, adreçades a diferents grups d’edats i col·lectius de Cocentaina i els pobles del Comtat, que tenen per objectiu una formació lectora integral de tota la ciutadania.

Amb els xiquets i xiquetes treballa en col·laboració amb els centres escolars i els pares, conformant els tres pilars responsables de la formació cultural i educativa dels alumnes. Realitza sessions d’animació lectora, tallers per a pares i professors, formació en Alfabetització Informacional i Alfabetització Digital, exposicions de llibres, xerrades, presentacions de llibres a la Biblioteca i a l’escola –com els Contes del Mocadoret-, Clubs de Lectura per a majors i joves, ajuda i col·labora en la formació de les biblioteques escolars del nostre voltant i un llarg etcètera, entre el que cap ressaltar la creació de la Bibliopiscina Municipal –el primer lloc on es va crear a la Comunitat Valenciana-

Aprofita els mitjans de comunicació per tal de fomentar la lectura més enllà de l’àmbit presencial a la biblioteca. Així, des de la creació de Radio Cocentaina, fa més de 20 anys, porta un programa endavant per difondre la lectura a grans i menuts –Fulles al vent, pàgines obertes-.

A la biblioteca conviuen usuaris presencials i usuaris digitals d’arreu del món. Té una presència molt activa en internet mitjançant les xarxes social –Facebook, Twitter, Pinterest, You Tube, Tumblr, etc- i és editora de diferents blogs que tenen com objectiu difondre la lectura i escriptura i més concretament la poesia i la il·lustració. Es teixeixen així autèntiques xarxes lectores i col·laboratives que ens enriqueixen a tots. Per exemple, el blog de “Poemem”, fet juntament amb professors de Novadors, o l’edició d’un llibre de poesia infantil digital –Volen versos- en col·laboració de poetes de diferents països del món i diferents llengües. I de lo virtual a lo presencial, es va realitzar a Cocentaina les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, adreçades a poetes i professors.

Difondre la nostra cultura i la nostra llengua és un altre dels seus objectius principals. Totes les activitats, orals o escrites, es fan en valencià i col·labora molt activament en la Federació d’Escola Valenciana i la Fundació Sambori, amb la Universitat d’Alacant i la Universitat de València, amb els CEFIREs de la nostra Comunitat i d’altres Comunitats Autónomes.
Aquest és el guardó

Rosa Sellés, Maria Dolors Insa (bibliotecària), Rafa Briet (Alcalde de Cocentaina)
i Marcela Richart (regidora de Cultura de Cocentaina)

Felipe Zayas i Pilar pérez, bons amics i grans fomentador de la lectura

Aquest és un premi per a tots els contestans i contestanes, amb el seu Ajuntament al capdavant. Un premi per a tots els lectors i lectores de la nostra biblioteca, presencials i virtuals, per a grans i menuts. Un premi del que devem sentir-se molt orgullosos, que dona el baròmetre del bon nivell de la cultura i l'educació delnostre poble mitjançant la Biblioteca Municipal.

Ens encoraja per continuar en aquest camí de difusió de la lectura, des dels menudets fins als majors, integrant a tota la població.

Gràcies als organitzadors per aquest premi!

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Col·loqui sobre erotisme a la Biblioteca de Cocentaina: 17 d'octubre de 2013



Aquest proper dijous, 17 d'octubre de 2013, a les 19:30 hores de la vesprada, tindra lloc al Saló d'Actes de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina un interessant Col·loqui sobre Erotisme: a propòsit del llibre Una mentida fabulosa, de Pepa Úbeda.

Al finalitzar el col·loqui tindrà lloc un tast de vins i gaudirem d'una exposició d'aquarel·les de Pepa Úbeda.

Esteu tots i totes invitats!!!
 -------------------

Us fiquem un tast fotogràfic del col·loqui i adjunte unes breus pinzellades sobre la part que hem va correspondre: L'erotisme i la literatura: més enllà de Les ombres de Grey, amb llibres sobre erotisme.










Literatura i erotisme, més enllà de Les ombres de Grey

(M. Dolores Insa Ribelles, Bibliotecària)

La literatura eròtica és un gènere literari en que els textos es relacionen, directa o indirectament, amb l’erotisme i el sexe. També es referim a ella com literatura pornogràfica, quan els textos reflecteixen escenes sexuals molt explícites.

Ja en Egipte es varen redactar tractats sobre el sexe, la majoria d’ells meres recopilacions de postures sexuals.

Els primers escrits de literatura eròtica es remunten a l’Antiga Grècia (400 a.C.), quan el dramaturg Aristófanes escriu l’obra de teatre Lisistrata. (Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau –Guerra del Peloponesi-, una estratègia que encén la batalla entre sexes. L'obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista.)

Al voltant de l’any 300 a.C. Sotades escriu uns poemes satírics i obscens a conseqüència dels quals el tanquen en la presó (relacions de Ptolomeu amb la seua germana Arsinoe).

En el segle II a.C. se li atribueix a Luciano l’escriptura del que es considera el primer llibre pornogràfic, Els diàlegs de les cortesanes. En esta obra s’utilitza per primera vegada el terme lesbianisme per definir l’homosexualitat femenina.

Á l’Antiga Roma també prolifera aquest gènere literari. Autors com Marcial, Juvenal, Plauto, Catulo, Horaci... Cal destacar L’art d’amar, d’Ovidi; El Satiricó, de Petroni i L’ase d’or, d’Apuleyo.

A Xina, per la mateixa època circularen diversos manuals didàctics sobre la pràctica sexual, seguint una fórmula literària que consisteix en un diàleg establert entre l’Emperador i els seus preceptors sexuals.

Al segle IV apareix a l’Índia el Kamasutra, el més famós i universal llibre de sexualitat, escrit per Mal-la Naga Vatsiaiana. En l’Orient Mitja musulmà s’escriu El jardí perfumat, de Cheik Nefzaooui, un manual a l’estil de Kamasutra ( a més de Les mil i una nit). Un segon manual s’escriu a l’Índia, Ananga Ranga, per tal d’evitar l’avorriment en el matrimoni i la separació d’home i dona.

L’Edat Mitjana és una època difícil per a l’erotisme i la sexualitat en general i la literatura es veu influenciada per aquest fet. Al segle XII sorgeix l’amor cortès –un amor servicial i desinteressat en que s’idealitzava a la dona amada-. Algunes obres d’aquest estil són Lancelot, de Chretien de Troyes, Tristan i Isolda, Roman de la Rose i Vita nuova; destacant Dante Alighieri i la Divina comèdia.

Conforme va entrant el Renaixement la literatura eròtica va cobrant importància. Ací volem fer un apartat especial al excel·lent llibre de Joanot Martorell, Tirant lo Blanch. Està considerat un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del Segle d'Or valencià. Escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres i està considerada la primera novel·la moderna d’Europa.

L’erotisme és un ingredient que està molt present en la novel·la de Martorell. De fet, l’ humor i la sensualitat estan lligats i són dos elements sense els quals el “Tirant” no seria el que és. Insinuats a la primera part, es converteixen en un tret essencial a partir de l’estada de Tirant a Sicília. I la seva presència és cabdal perquè la lectura sigui atractiva i divertida.

L’editorial Bromera té publicat un llibre, Amor i erotisme al Tirant. I és que, com hem dit abans, a més d’aventures cavalleresques, conspiracions, batalles i escenes bèl·liques, el lector troba en aquesta novel·la, com a eix central, la història d’amor entre el cavaller Tirant i la princesa Carmesina, que dóna lloc a la descripció d’una gran quantitat d’escenes eròtiques.

Mentrestant, en Itàlia s’havia escrit, entre altres, el Decameró -1353-, de Boccaio (escenes me monjos i monges seduint-se); a França, Antoine de la Sale publica Le petit Jehan de Saintré (1456) i a Anglaterra el Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer.

A la Península Ibèrica s’editen les Cántigas de escarnio y mal decir –en galaicoportuguès- i el famós Libro del buen amor, del Arcipestre de Hita. Ja en el Segle d’Or trobem La Celestina, de Fernando de Rojas y La lozana andaluza, de Francisco Delicado que descriu el món de la prostitució en l’Itàlia renaixentista. A més a més, molts escriptors de l’època dediquen alguns versos a l’erotisme i la sexualitat, com Quevedo i Góngora, malgrat el puritanisme que imperava en aquest moment.

En el segles XVI i XVII destaquen obres com Pantagruel de Rabelais, Don Juan (un home que mai troba satisfacció en les seues conquestes amoroses). És en el període de la Il·lustració quan es reafirma la pornografia literària, com a mig de crítica i sàtira social, adreçada sobretot contra la Església i el seu puritanisme repressor. De vegades, inclòs, es mescla l’erotisme i la filosofia, con en l’obra Teresa, filósofa, atribuïda al marqués d’Argens. La majoria d’aquestes obres solen estar editades sota pseudònim o com anònimes.

Al llarg i després de la Revolució francesa s’editen les obres del marqués de Sade (tancat en la presó, escriu Els 120 dies de Sodoma).

En el segle XIX, encapçalat per la corrent artística Romàntica, s’inclouen algunes obres que no són pròpiament eròtiques, però que tenen alguns passatges eròtics, com Madame Bovary –Flaubert-, Les flors del mal –Baudelaire-, Anna Karenina, Jane Eyre... que derivaran en un subgènere, el de la novel·la rosa o novel·la de passió.

La literatura eròtica més salvatge del segle XIX està representada per l’autor austríac Leopold von Sacher-Masoch, amb La Venus de les pells (1870). Inicia la corrent literària masoquista.

10 obres + 2 de la literatura eròtica

-David H. Lawrence. El amante de Lady Chatterley

-Georges Bataille. Historia del ojo

-Pauline Réage. Historia de O

-Vladimir Nabokov. Lolita (Gabriel García Marquez: Memoria de mis putas tristes)

-Emmanuelle Arsan. Emmanuelle

-Elizabeth MacNeill. Nueve semana y media

-Leopoldo Azancot. Los amores prohibidos

-Margarite Duras. El amante

-Almudena Grandes. Las edades de Lulú

-Antonio Gala. La pasión turca


-Marisa Abad (autora de Cocentaina). Crónica de los cinco sentidos

-Alan Bennet (un dels últims llibre eròtics adquirits per la biblioteca). Dos historias nada decentes

Menció especial en aquesta nit el llibre que hui presentem, de Pepa Úbeda, Una mentida fabulosa, publicat per L'Exiam Edicions i del que la pròpia Pepa ens xerrarà.

A més, podeu llegir a la Biblioteca de Cocentaina més llibres de literatura eròtica, per exemple:
Henry Miller: Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorni
Jean Genet
Mario Vargas Llosa: Travesuras de una niña mala
Ballard: Crash
Melisa Panarello: Cien cepilladas antes de dormir
Valerie Tasso: Diario de una ninfómana
James: Cincuenta sombras de Grey
José Luis Sampedro: El amante lesbiano
Laura Esquivel: Como agua para chocolate
Etc.





Activitats Alfabetització Informacional en la Biblioteca de Cocentaina: alumnes 5è Educació Primària col·legi San Juan Bosco



Aquest dimarts per la vesprada, 15 d'octubre de 2013, tots els alumnes de 5è d'Educació Primària del col·legi públic San Juan Bosco de Cocentaina, ens han fet una visita. 

Hem repetit la sessió dels alumnes de 6è del dia anterior. Ha estat tot un plaer jugar amb les obres de consulta i els llibres d'informació. Són un grup de xiquets i xiquetes molt espavilats.





Activitats Alfabetització Informacional en la Biblioteca de Cocentaina: alumnes 6è Educació Primària col·legi San Juan Bosco


Aquest dilluns pel matí, 14 d'octubre de 2013, tots els alumnes de 6è d'Educació Primària del col·legi públic San Juan Bosco de Cocentaina, ens han fet una visita. 

L'objectiu és conèixer la ubicació de les obres de consulta i llibres d'informació en les sales d'infantil, juvenil i d'adults de la Biblioteca de Cocentaina. Han aprés la diferència documental entre obres de consulta i llibres d'informació. Les obres de consulta -diccionaris, atles i enciclopèdies- no es presten i són fonamentals per a la seua formació acadèmica i personal.

Aquests tipus de llibres són bàsics per a investigar i conèixer, per a realitzar tasques escolars. Des de la Biblioteca de Cocentaina invertim en la formació d'usuaris, des de menuts. Una bona formació comporta una correcta i contínua utilització de la biblioteca i els seus fons documentals, el futur ús d'altres biblioteques i una independència personal com a usuaris de biblioteques.

S'ho hem passat superbé. Aquesta sessió és la primera d'una serie de sessions de formació lectora, sobre les obres de consulta i llibres d'informació, que es desenvoluparan al llarg de tot el curs escolar, d'acord amb el compromís entre la biblioteca i les tutores d'aquests cursos.

L'accessibilitat documental entre els xiquets i joves passa per una formació lectora. Conèixer per a utilitzar, fer-ho senzill i fàcil per tal que no s'acabe en el "copia i pega" per a realitzar treballs o formar-se. Rebutgem allò que no coneixem o ens és molt difícil. En aquestes sessions formatives aprenem, jugant i divertint-se, la importància de la utilització dels llibres d'informació i obres de consulta i la senzilles del seu ús.